Magenta verdosa 1013 a. C

13 03 2006

Éste es el placer exacto de tu aire,
les papallones seran lliures, les gaviotes volavan i els arbres cridavan
tots els dies m´alsec del llit i mirec al voltant sense observar
jo qué sé, ja està, s´acabat.
La cabra cavaba hoyos muy heridos sin sentido
en la dinamo de carne,
creo que llego cuando te siento en blanco,
un bolígrafo, un banc, la lluna i una paraula:
el gust de la cervesa és amarg, la seua dulçura és un colp mental,
hola, ¿hay alguien ahí dentro?
El último ránquing delata su incomprensión,
la cocina de Pedro está encantada
una y otra vez, y otra…
incendiado.

Israel, Ixchel y Jorge

tras un “un recital de poesía absurdo y extremadamente alternativo”.

Dadaísmo